Tot i que no tenim constància de si a Sant Pere de Terrassa hi havia un aiguader, aquesta era una figura que existia a molts pobles i viles.

Es tractava d’una persona que anava a buscar aigua a la font i la venia als treballadors i per les cases.

Al voltant del poble de Sant Pere hi havia moltes fonts. La seva aigua era molt apreciada. La de la font de Santa Maria, però, no tant. Això era degut a que, dins del recinte de les esglésies, hi havia el cementiri del poble. Una part estava darrera de Sant Miquel i l’altra enganxada a la paret nord de Santa Maria.

La situació dels nínxols va fer que els santperencs creguessin que l’aigua de la font de Santa Maria podia estar contaminada. Per això, era coneguda com la font dels morts i ningú, fins i tot molts anys després que es tragués el cementiri, no hi anava a veure.

Per tant, si teniu set, assegureu-vos que l’aiguader no us encolomi aigua dels morts!