Una de les fotografies més maques que va fer l’Adrià Torija va ser l’anomenada “tertúlia dels lledoners”. Es va tirar l’any 1879, des de l’era que hi havia a la plaça de l’església.

El Joaquim Verdaguer va descobrir que eren membres de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques que havien vingut a analitzar les esglésies i que s’hi van trobar amb alguns santperencs i terrassencs. Una de les coses que més va cridar l’atenció als visitants va ser una làpida del 1248 que encara hi ha a la façana de Santa Maria, sobre la portalada d’entrada.

Sembla ser que Romà Arnet, un dels estudiosos, hi llegia el nom de Pere de Jodis. Els que l’acompanyaven s’estranyaren d’aquest nom doncs no hi havia referències d’aquest personatge a la contrada. Van deduir que, si va merèixer l’honor de tenir una làpida en un lloc tant significatiu, devia tractar-se d’un cavaller que havia fet alguna gesta important.

Per això, poc després, quan es va decidir posar noms de personatges rellevants als carrers que s’estaven obrint més enllà de la riera del Palau, un d’ells va rebre el de Jodis, en honor al gran cavaller.

El 1939 a Salvador Cardús li va cridar l’atenció aquest estrany cavaller i va decidir revisar els documents. Va adonar-se que el nom gravat al marbre no era el de Jodis sinó el de Toudell. Desfet l’equívoc, es va canviar el nom d’aquell carrer i li van posar Dr. Ullés. Però la gent el va seguir anomenant Carrer de Jodis durant molts anys.

Documents recents posen en dubte que fos Arnet el culpable que Terrassa tingués, durant quaranta anys, el nom d’un cavaller fantasma.

Si us acosteu a la conversa potser en traureu l’entrellat.