Les campanes de les esglésies acomplien funcions molt importants. Avisaven dels perills, comunicaven les morts o obrien les celebracions.
Fins i tot servien per determinar les distàncies. Del poble de Sant Pere a can Bugonyà hi havia dos quarts i fins a la barriada de la Creu Alta set quarts.
Als anys vuitanta (del segle XIX), durant diverses anyades, la pluja va escassejar i els pagesos patien per les collites. Un dia que s’acostava una gran turmenta la nuvolada va girar cua i no va caure ni una gota. Els periòdics de l’època van dir que havia estat culpa del campaner, que havia tocat les campanes en aquell moment i, amb el so, havia espantat els núvols.
El març de 1881 el campaner va tenir una feina ben especial. El van citar tres músics compositors, enviats per l’Ajuntament de Terrassa. Tenien l’encàrrec de dictaminar quina havia de ser l’afinació adequada per les campanes del campanar de les hores, a Terrassa. Volien que harmonitzessin amb les de Sant Pere.
Per tant, no us estranyeu si el campaner de Sant Pere les fa sonar. No és que passi res greu; és que han pujat els compositors de Terrassa i fan mesures.