El burot era un funcionari de l’Ajuntament de Terrassa que s’encarregava de cobrar impostos (anomenats consums) per l’entrada de certs productes cap a la vila. El 1876 en va posar dos per controlar l’entrada des del poble de Sant Pere de Terrassa. Un a l’extrem del pont que toca a Terrassa i l’altre al final del carrer Sant Joan, on hi havia l’antic camí de Sant Pere des del Mas Adei. La del carrer Sant Joan era una burota (una dona) que s’encarregava de regirar les faldilles de les dones, ja que era on hi solien amagar els productes per esquivar el control.

Hi havia una portalada, que es tancava a les 10 de la nit, i, a la seva dreta, el fortí (també anomenat polvorí). Era una de les moltes torres que Terrassa va construir per defensar-se (sobretot contra els grups de Carlins que, aquella època, atemorien la vila). El burot s’hi resguardava quan feia mal temps. 

Atenent que els productes eren més barats a Sant Pere, en tenir impostos més baixos, pel pont hi havia molt trànsit de terrassencs que hi anaven a comprar. El mateix passava a la Creu Alta i els habitants de Sabadell. Els comerciants es queixaven al consistori per la pèrdua de vendes que això els comportava. Al consistori, a més, no li interessava perdre els impostos d’aquestes vendes. Per aquest motiu va posar els burots (a la fotografia el veiem tapat amb una manta, xerrant amb els pagesos de Sant Pere).

Vigileu que diuen que el burot té males puces.