En aquella època hi havia molta gent aficionada a la caça, tanta que van començar a escassejar els animals salvatges.
Els pagesos es queixaven que els caçadors i els seus gossos es posaven dins els seus camps i els feien malbé la collita. Els caçadors deien que els pagesos escampaven boles d’estricnina per pelar els seus gossos i feien malbé els nius de perdiu per menjar-se els ous.
Els guardes forestals, encarregats de posar-hi ordre, tenien força feina i mals de caps. Un d’ells, el Martí Sala, de cal Muixell, va plegar del càrrec denunciant que el seu cap, l’Antoni Sobrepera, feia la vista grossa amb uns i era molt estricte amb altres.
Complicava la situació el fet que, en aquella època, molts gossos agafaven la ràbia, mossegaven altres gossos i, fins i tot, a les persones. Els pagesos tenien por, quan treballaven al camp, que un gos rabiós els ataqués. El cert és que, més d’un, en va sortir ben malparat.
Segur que, si pareu l’orella, trobareu pagesos que se’n queixen. I, sobretot, vigileu amb els gossos que no portin morrió.
Associació de Veïns de l'Antic Poble de Sant Pere 